dimarts, 15 de novembre de 2016

Propera presentació el dia 26 de novembre de Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics




Hugo Camacho, menut i Sergi G Oset, autors d'alguns dels relats d' Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics  compartiran la tarda amb nosaltres i ens faran cinc cèntims de les seves històries.
Ens acompanyareu?

dilluns, 14 de novembre de 2016

Una aportació Psicoanalítica, El camino de los ancestros, Mercè Rigo i Grimalt

Una aportació Psicoanalítica, El camino de los ancestros
Alícia Gili i Carlos Castro
Mercè Rigo i Grimalt

Freud  deia que a la història hi ha hagut tres grans humiliacions que tenen a veure amb el descentrament de l’ ésser humà en el món :   Galileu que va descobrir que la terra no és el centre de l’ Univers;  Darwin que va fer el gran pas d’evidenciar que som una baula  de la natura, i el  propi descobriment de Freud,  que l’ ésser humà no es guia per la raó i que part de  les nostres conductes i sentiments tenen a veure  en aquesta part desconeguda del psiquisme  que és l’inconscient.
El llibre “El camino de los ancestros” és la  història d’un  poble  primitiu, que encara conserva el poder de la màgia, i les seves vicissituds amb  els éssers més evolucionats que els  envegen, sotmeten, esclavitzen i maten per tal d’apropiar-se d’aquest poder tan preat.
Sembla que els autors, exposen  la idea que, de que, el que és ancestral, seguint  la idea roussouniana de la innocència , té un gran valor, que la civilització i la cultura pot anihilar: El poble més primitiu, els nens que a mida que es fan gran perden la màgia etc, perden amb el temps i amb la majoria d’edat el valor preat de la màgia que la civilització pot destruir.

La pèrdua dels  ancestres, aquests orígens dels que n’estan ja molt allunyats, podran connectar-hi  a través dels somnis.

Nuestro atrapasueños diría que tal vez son vuestros ancestros que hace tiempo que os llamaban y vosotros no podíais interpretar esos sueños”
-Vosotros  olvidasteis a los ancestros, pero parece que ellos no os olvidaron del todo a vosotros- corroboró Keftán (p. 161)

Els  ancestres, que  podríem relacionar amb l’inconscient, són aquesta part desconeguda de nosaltres,  que regeix sense saber-ho les nostres conductes.  Freud investiga i evidencia que,  en part, l’ inconscient, aquesta part desconeguda del nostre psiquisme,  pot ser descobert a través dels somnis com en aquesta història de ficció.   La diferència amb aquest relat,  és que aquest poble diu que hi poden arribar a través de la fe

“No te preocupes. Nosotros sí que sabemos. El único problema realmente es de fe. Sólo debéis desearlo de verdad”
Desitjar-ho no comporta per a nosaltres saber sobre el nostre inconscient i caldrà passar per un psicoanàlisi si volem saber quelcom sobre ell.
Interessant la idea exposada en el llibre  sobre el “ aprés coup” que ens parla Lacan, que els autors relaten de la següent manera:

-No estoy seguro. Pero creo que yo ya he estado aquí antes- dijo al final.  Keftán asintió.
-En nuestros sueños de los ancestros, hermano...( p. 150)

 “ Après coup” és un terme utilitzat per Lacan que rellegint a Freud,  extreu de la psicoanàlisi. Seqüeles, (en alemany: "Nachträglichkeit") que expressa el redisseny dels esdeveniments passats que actuen sense saber-ho en la nostra psique. És per tant, una espècie de reescriptura de la memòria del passat en termes d'experiència, dissenys o necessitats posteriors. Sigmund Freud va introduir el terme el 1896 per descriure un procés de reorganització o de re-registre pel qual els esdeveniments traumàtics són significatius a un subjecte , en un context històric més tardà, que els hi donarà  un nou sentit .
Freud, que era neuròleg, deia que hi ha impressions o empremtes al cervell de quan érem petits, que hem oblidat, i  prenen un sentit en un temps posterior als de la seva primera inscripció. A partir d’aquest esquema es pot interpretar el trauma, que queda inscrit i organitzat i reinscrit en l’organisme molt temps posterior. Els símptomes que apareixen  molt temps després dels fets succeïts, com els abusos infantils i les neurosi de guerra.
I també és curiós que els autors, sense saber-ho, utilitzin la figura del llop en relació al animal que havien sigut en els seus ancestres i que formaven part de la seva identitat:

Ellos no creen en los ancestros-replicó Rathenar-mi sueño tenía que ver con lo que significa para mí ser jabalí y lo que ha representado siempre en mi familia y a mis ancestros (P. 143)

“No podía borrar de su mente el estremecedor aullido que había escuchado justo antes de que los ocres ojos se clavaran en él aquel lobo no se había movido un ápice, tan sólo permanecía delante de él mirándole directamente a los ojos, o tal vez a su alma. Aquella mirada le había transmitido sensaciones que no había experimentado antes” (p. 141)

Freud per il·lustrar la teoria dels somnis, escriu un article que titula “L’home dels llops” i parla d’un pacient, que havent sigut testimoni a l’any i mig del coit dels seus pares, que només  compren quan té quatre anys desenvolupant una excitació sexual. El pacient quan era petit recorda que a casa hi havia un llibre amb un dibuix d’un llop caminat en dos peus i quan veia aquesta estampa començava a cridar, embogit de que el llop se’l mengés.
Aquest pacient que perseguia les dones, les mirava libidinosament, es masturbava davant prostitutes i amb idees obsessives que el perseguien, explica el següent somni:
 “Soñé que era de noche y estaba acostado en mi cama (mi cama tenía los pies hacia la ventana), a través de la cual se veía una hilera de viejos nogales.
Sé que cuando tuve este sueño era una noche de invierno. De pronto, se abre sola la ventana, y veo, con gran sobresalto, que en las ramas del grueso nogal que se alza ante la ventana hay encaramados unos cuantos lobos blancos. Eran seis o siete totalmente blancos, y parecían más bien zorros o perros de ganado, pues tenían grandes colas como los zorros y enderezaban las orejas como los perros cuando ventean algo.
Preso de horrible miedo, sin duda de ser comido por los lobos, empecé a gritar.... y desperté. Mi niñera acudió para ver lo que me pasaba, y tardé largo rato en convencerme de que sólo había sido un sueño: tan clara y precisamente había visto abrirse la ventana y a los lobos posados en el árbol. Por fin me tranquilicé sintiéndome como salvado de un peligro, y volví a dormirme.
El único movimiento del sueño fue el de abrirse la ventana, pues los lobos permanecieron quietos en las ramas del árbol, a derecha e izquierda del tronco, y mirándome. Parecía como si toda su atención estuviera fija en mí. Creo que fue éste mi primer sueño de angustia.
Tendría por entonces tres o cuatro años, cinco a lo más. Desde esta noche hasta mis once o doce años tuve siempre miedo de ver algo terrible en sueños


Els llops que el miren fixament, (fixem-nos la similitud amb el somni de Ethaler) seran interpretats per Freud, després de moltes associacions com la representació de la seva mirada davant el coit dels pares. La fascinació on es va quedar fixat el seu gaudi sexual. Aquesta imatge que metafòricament  li retorna  “après coup”, quelcom que havia oblidat, però que actua repetidament en els seus símptomes presents. 

Voleu saber més d'Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics?

http://dreamsofelvex.blogspot.com.es/2016/11/histories-de-les-terres-albes-i-altres.html