dilluns, 27 de novembre del 2017

Els editors a la CatCon

Taula d'editors sobre el procés editorial 
(amb Hugo Camacho d'Orciny Press, Antoni Munné Jordà de Pages, Luis Rueda i Marta Torres, Hermenaute, Jordi Solé i Comadrons, Voliana)

Foto cedida per Raül Magí

Que podem fer nosaltres com a editors per potenciar el sector?
Aquesta és la pregunta que va planar en la taula de la CatCon d'editors. Una cosa està clara, que teníem moltes més preguntes que respostes, i així i tot la pluja d'idees era força interessant.
La competència entre editorials no era la qüestió. De fet, cadascuna té aspectes rellevants i únics, però alhora, treballar en cooperació i col·laboració era una de les pautes que totes teníem en comú.
Foto cedida per Raül Magí

Mentre que Antoni Munné i Jordà de Pagès ens recordava que teníem lectors, però que calia assabentar-los de les coses en què treballàvem, i que les xarxes socials, la comunicació, els punts de venda i la informació editorial havia de ser uns dels punts forts que s'havien de treballar, Luís Rueda d'Hermenaute ens recordava que també calia treballar en xarxa amb altres formats culturals, com els jocs de taula, o el món audiovisual. Des d'aquest punt de vista, s'apuntava el 2001 quan ja es parlava de vincular una fira del llibre amb el Festival de Sitges, com a molts altres festivals de cinema fantàstic, però que també caldria entrar en contacte amb activitats vinculades al món audiovisual a tot el territori, com el Festival Cocollonat i crear sinergies transversals.

Foto cedida per Raül Magí
No es va oblidar però que la ciència-ficció, tot i la precarietat en català, té uns quants passos més en el recorregut que no pas la fantasia. Al nostre país es confón sovint la fantasia amb literatura juvenil i sovint només es tradueix el que arriba per aquest tipus de públic. És per això que des d'Edicions Secc i Hermenaute es parlava de treballar el públic objectiu, ampliar opcions, i sobretot, treballar amb autors locals i potenciar les icones i arrels de la fantasia del nostre país, treballar la mitologia de casa nostra, i fer-nos nous referents, així com recuperar autors clàssics i treballar amb joves autors.
Foto cedida per Raül Magí

I això sense oblidar que la traducció de la fantasia al català segueix sent una assignatura pendent, de la qual sovint només ens arriben els grans best sellers i les sagues més televisives.

Foto cedida per Raül Magí
Però també varen aparèixer alguns dels nostres fantasmes habituals, com accedir a les escoles, apuntava Marta Torres d'Hermenaute, que programes com a autors a l'aula treballin més el fantàstic, o com accedir a les Biblioteques, o als ajuts institucionals del sector, comentava Jordi Solé i Comadrons de Voliana. 

En Jordi Solé va destacar però que des de la seva editorial Voliana, on treballen l'especulació més científica, més que cercar referents en les arrels i tradicions de casa nostra, volien emmirallar-se en l'actualitat més punyent. I sobre tot treballat les llistes, i les fires, i les trobades, punts de contacte amb el lector.
Foto cedida per Raül Magí
Fou Hugo Camacho d'Orciny Press el que remarcà que era molt important treballar amb la xarxa i en xarxa, que eren els bloguers i projectes com CifiCAT els que actualment donaven més visibilitat a editorials de format combatiu com les nostres, i la xarxa qui permetia multiplicar aquesta visibilitat i projectes com , però també es va fer la pregunta més interessant, sabem que volen els lectors?

I els lectors i les lectores, els presents a aquesta jornada, varen contestar:

Volem activitats vinculades a moviments literaris, i treballar en xarxa activitats com l'any Frankenstein o l'any Pedrolo, deien, volem més llibres en digital, tot i que les editorials encara són reticents, perquè els costos segueixen sent grans pel poc públic habituat al digital, volem que les editorials copsin els nostres gustos lectors i ens aportin novetats interessants, continuaven, volem veure més editorials del fantàstic en la setmana del llibre en català, reblaven.

Foto cedida per Raül Magí
Al final Antoni Munné Jordà resumí una mica la jornada, hem de treballar les xarxes, deia, i hem de fer feina transversal amb altres gèneres, i formats, i crear sinergies entre nosaltres, però al final el contacte directe i clar amb el lector, per donar-los allò que volen, ha estat, és i serà, sempre, el llibreter!

Cròniques del Concili Fetiller: Nexe en prevenda!

Iniciem la prevenda de   «Cròniques del Concili Fetiller: Nexe»,   un recull que  celebra Cinc Anys de Concili Fetiller.  El viatge va comen...